La travessia de Chumpi (Perú 2009, 47'), de Julio Fernando Valdivia Gómez.
Chicherta, una petita comunitat Achuar de l’Amazònia peruana, on les empreses petrolieres han aconseguit una concessió en una gran part del seu territori. Volen donar a conèixer el seu santuari al món.
Títol: La Travesía del Chumpi (Perú, 2009, 47 minuts)
Pobles indígenes: Comunitat Achuar de la Conca del Riu Pastaza
Gènere: Documental sobre defensa del territori i indígenas en aïllament
Realització: Fernando Valdivia Producció: A. Ryan, T. Medina i G. McLennan
Guió: F. Valdivia i H. Gálvez Fotografia o Càmera: A.Giraldo i P. Pacco
Sinopsis: Un film que representa un viatge al món natural i espiritual d’un poble indígena, els Achuar de la Conca del riu Pastaza, habitants d’unes de les selves més pures a l’amazònia, un paradís natural en perill degut a les concessions de l’Estat a empreses petrolieres. La Travesia del Chumpi, ens mostra la història del vell Irar qui guia al seu net Chumpi, juntament amb un grup de la comunitat, en una expedició creuant rius i boscos per tal de revelar al món per primera vegada l’existència de La Tuna, el principal santuari del poble Achuar, en perill per les concessions.
Un documental que mostra al món per primera vegada imatges inèdites d’aquest tresor natural i cultural, mantingut en secret fins a la actualitat, en un esforç per tal de delimitar els seus dominis territorials com a defensa per la preservació i en contra a la destrucció a la qual es podria arribar.
Trailer "La Travesía de Chumpi"
Els Achuar i l’activitat petrolera al seu territori ancestral
Les conces dels rius Pastaza, Morona i Corrientes, una de les zones amb més biodiversitat del món, és la llar dels més d’11.000 indígenes Achuar que han viscut per generacions en un territori que els proveeix de tot el que necessiten. Un mode de vida amenaçat per les companyies transnacionals d’exploració i extracció de petroli, que fa perillar també la supervivència dels Achuar.
L’activitat petroliera al territori Achuar va començar als anys 70 amb l’explotació al riu Corrientes de la Companyia Occidental Petroleum (Oxy) amb seu als EEUU. Durant més de tres dècades, Oxy va retallar despeses abocant 9 billons de galons d’aigua de producció directament al riu, en lloc de reinjectar-les. Aquesta aigua de producció que conté altes concentracions de substàncies tòxiques com bari, plom i arsènic, combinat amb centenars de vessaments de petroli, han contaminat el riu Corrientes, on la pesca i la caça ja no són aptes pel consum i la terra ja no és cultivable, i han provocat seriosos problemes de salut pels Achuar, amb alts nivells de plom i cadmi en sang. En els últims anys, diverses mobilitzacions pacífiques dels Achuar en aquesta regió, han forçat a la companyia argentina Pluspetrol a reinjectar les aigües de producció i han elevat demanda col·lectiva judicial als EEUU en contra de l’empresa Oxy.
A les conques del riu Pastaza i Morona, lliures de l’extracció de petroli fins fa poc, l’Estat peruà va aprovar al 1995 el contracte de llicència d’exploració i explotació d’hidrocarburs del Bloc 64. La resistència del poble Achuar ha aconseguit que diveres empreses s’hagin retirat successivament del bloc (Atlantic Richfield Perú -ARCO-, Occidental Petroleum Corporation -OXY-, Repsol-YPF y Burlington Resources), transferint el lot a la companyia canadenca Talisman Energy, que des del 2008 està perforant pous exploratoris. Els blocs petroliers del territori Achuar cobreixen quasi 1,7 milions d’hectàrees de bosc tropical i verge i l’espai RAMSAR dels aiguamolls del Pastaza, un dels ecosistemes més productius d’aigua en la selva amazònica. Els Achuar s’oposen a aquestes activitats que violen els drets territorials del poble Achuar, i que no compten amb la consulta prèvia, lliure i informada de les poblacions indígenes afectades, un dret reconegut a la Constitució peruana, al Conveni 169 de la OIT i a la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de la ONU.
Més del 80% de l’amazonia peruana ha estat concessionada per l’Estat a transnacionals per l’exploració i extracció petroliera. Un Estat que reconeix el dret al territori dels Achuar amb títols de comunitat nativa, però que tan sols cobreixen una tercera part dels seus territoris ancestrals. Davant d’aquesta situació, el passat més de setembre FENAP presentava al Congrés de Diputats del Perú una petició formal al govern de respectar la seva autodeterminació, que inclou el reconeixement legal del seu territori ancestral, i sol·licitava l’anulació dels blocs petroliers existents i la garantia del govern de no realitzar en un futur més perforacions i extraccions petrolieres en les seves terres ancestrals.
En clau de Drets
Artícle 12. “Els pobles indígenes tenen dret a manifestar, practicar, desenvolupar i ensenyar les seves tradicions, costums i cerimònies espirituals i religioses; a mentenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a mantenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a utilitzar i controlar els seus objectes de culte, i a obtenir la repatriació de les seves restes humanes”
Article 25. “Els pobles indígenes tenen dret a mantenir i enfortir la seva pròpia relació espiritual amb les terres, territoris, aigües mars costaners i altres recursos que tradicionalemnt han posseït o ocupat i utilitzat d’una altra forma i a assumir les responsabilitats que referent a això els incumbeixen envers les futures generacions.”
Article 26. “Los pueblos indígenas tienen derecho a las tierras, territorios y recursos que tradicionalmente han poseído, ocupado o de otra forma utilizado o adquirido” “Los Estados asegurarán el reconocimiento y protección jurídicos de esas tierras, territorios y recursos. Dicho reconocimiento respetará debidamente las costumbres, las tradiciones y los sistemas de tenencias de la tierra de los pueblos indígenas de que se trate”
Video completo del documental en vimeo!!
Ens visita Kukush Wasum, Indígena Achuar del Perú, per reivindicar el seu dret territorial davant les petrolieres!!!
Kukush Wasum, visita Catalunya per donar a conèixer la situació del seu poble davant les transnacionals d’exploració i explotació de petroli que operen al territori ancestral dels Achuars. Kukush és Vicepresident de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP), entitat que aglutina a organitzacions Achuar del Perú, i que ha encapçalat durant 16 anys la lluita dels Achuar davant les empreses petrolieres, aconseguint la retirada de la conca del riu Pastaza de la hispano-argetina Repsol YPF i la estadounidense OXY, entre altres.
Recentment ha presentant al Congrés dels Diputats del Perú una proposta de llei pel reconeixement del seu territori integral i la sol·licitud d’anul·lació dels blocs petroliers existents al seu territori ancestral.
Paral·lelament a la visita de Kukush Wasum a Catalunya, altres líders Achuar es desplaçaràn a a la seu de l’empresa Talisman, a Calgari, Canadà, per eixir els drets de la comunitat Achuar i la retirada immediata dels seus territoris.
Actua!!
- Visita el lloc web de la FENAP i fes-hi una donació a través del lloc web: http://www.causes.com/campaigns/181066
- Recolza la campanya que Amazon Watch porta a terme per a la defensa del territori i del poble Achuar en contra la intromisió de les petroleres:
Clica a la pàgina per continuar llegint
ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA
Telèfon: 93 319 03 51 Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Twitter d’EcoConcern: http://twitter.com/EcoConcern_BCN
Blog d’Ecoconcern: http://elracodeldebat.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada