Cinefòrum amb la projecció del documental: "Chomsky", entrevista que li va fer Vicenç Navarro el 13 de maig de 2008. Noam Chomsky centra bàsicament l'entrevista en la situació als EUA, a Europa i al món. Parla d'una manera clara i directa de la política emprada pels EUA i de l'americanització de la política europea, per debilitar al màxim les esquerres.
Es pot visualitzar part d'aquesta entrevista en aquest enllaç:
http://blip.tv/photooscar/entrevista-a-noam-chomsky-part-i-3318148
ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
Telèfon: 93 319 03 51
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/
Blog: http://elracodeldebat.
___________________________________
Aquest és un espai de debat. Si vols fer algun comentari, continuar amb el debat que es promou després de la xerrada, obtenir més informació o simplement aportar la teva opinió (encara que no hagis assistit), no ho dubtis, solament has d'escriure en el requadre de baix"Publica un comentari" i premeu a "Comentari de l'entrada".
Corrupció i elogi de la democràcia
ResponEliminaAprofitant aquest racó, aporto algunes consideracions que m’han sorgit després d’assistir a l’exposició d’Alfons Banda el dimarts 16-11-2010 sobre 'Corrupció i elogi de la democràcia'.
Com tot terme genèric, 'democràcia' pot ser aplicat a situacions molt diferents i per això cal precisar el que volem dir quan en volem parlar o fer-ne un objectiu. Podem considerar "democràcia" a tot sistema polític en el qual una part de la ciutadania (els menors d’edat solen no poder votar...) elegeix als governants. L’enunciat "una persona un vot" pot ser cert, però no tots els vots solen valer el mateix ja que no cada un dels elegits ha necessitat el mateix nombre de vots, i inclús pot no resultar elegit qui hagi aconseguit més vots que altres elegits (per no ha superat un % mínim del total de vots). En aquest sistema la participació ciutadana es redueix a participar en l’elecció dels futurs governants d’entre unes llistes predeterminades.
Per a una democràcia més "demòcrata", o sigui amb més participació de la ciutadania en la "república" ('res publica': cosa pública) cal en primer lloc que la societat sigui 'republicana' ja que en una monarquia la sobirania recau en el sobirà i no en el 'poble', més súbdit que ciutadà lliure. En alguns casos, el monarca també és cap de les forces armades i/o de l’esglèsia. També cal que l’estructura del poder no possibiliti que aquest poder (bancs centrals, forces armades, religioses...) s’imposi o contradigui la voluntat popular, com ha fet un tribunal no elegit (i caducat) al no respectar l’aprovat per dos parlaments i un referèndum amb l’Estatut de Catalunya, o ha succeït en algunes eleccions que han guanyat islamistes. Quin és el valor del vot popular en aquests casos? Decidir només les coses que el poder real admet? Un altre del requeriments democràtics ètics és el respecte a les minories incloses en el cens electoral i una distribució equitativa dels impostos (temes que no comentaré).
Si actualment en el nostre entorn 'democràcia' vol dir participar en el poder de la societat llavors hem d’incloure el nostre rol a través del treball, del consum, de l’estalvi (i inversions) i de participació en entitats amb poder extra parlamentari (religioses...) . En el cas del treball, no només cal considerar els seus efectes en la nostra societat sinó també la participació dintre de l’entitat (empreses, institucions...). La cooperativa de treball és la fórmula tradicional de democràcia en el treball (o 'democràcia industrial' com es diu en alguns sectors acadèmics). I les cooperatives de consum, de crèdit, d’habitatge... ho són en altres àmbits. No és el mateix tenir els nostres estalvis, comprar o treballar en una entitat local que en una amb seu fora de la nostra societat. Qui participa més en el funcionament de la societat, el que treballa, compra, té els estalvis i viu en una cooperativa i no vota en algunes eleccions, o el que vota en totes les eleccions i treballa, compra, té els estalvis i viu en entitats no cooperatives i de fora o corruptes?
Si considerem l’explotació de les persones i de la natura com una forma de corrupció llavors, si volem ser demòcrates no corruptes, haurem de seleccionar el nostre treball, el què i on comprem, a qui deixem els nostres estalvis, amb què els invertim, a més de a qui votem.
Joaquim Corominas i Viñas