Fa temps que no ens comuniquem des del Blog, a totes nosaltres ens han esdevingut molts esdeveniments en aquests temps després de la pandèmia, però volem reprendre el contacte una vegada més:
Des de l'associació Ecoconcern Innovació Social us convoquem aquest:
Dimecres 20 /3/ 2024
17;30 h - A l'Assemblea general i assemblea extraordinària, a on proposarem la renovació de càrrecs i parlarem de com afrontar el futur de l'associació que es va parar al 03/2020.
Després de l'assemblea continuarem amb una:19 h - Xerrada-debat oberta a tots els públics sobre
a càrrec de:
 |
Teresa de Fortuny
(Física i investigadora en els àmbits d’arsenal nuclear i empreses militars)
Xavier Bohigas
(Dr. en Física i professor jubilat del Departament de Física de la UPC)
No hi haurà descarbonització sense desmilitarització
LLOC: Biblioteca de RAI* en C)Carders 12 Ppal.
*al accedir cal fer-se soci de RAI(sense cost)
Ponents:Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas(investigadors del grup de recerca sobre militarisme i clima del Centre Delàs d’Estudis per la Pau)Dia i hora: Dimecres 20 de març de 2024 19hLLoc: C/Carders 12, ppal. (RAI) <M>Jaume I/Arc de triomf
ORGANITZA: Centre Delàs de Estudis per la Pau, Ecoconcern Innovació Social, RAI
Entrada lliure* !
*L’any 2022, als EUA, Exxon va tenir beneficis per valor de gairebé 17.600
milions d’euros, i Chevron per més de 10.000. A Europa, els beneficis de Shell van ser de més
de 17.000 milions d’euros, mentre que els de TotalEnergies van ascendir gairebé als 6.000
milions d’euros.
Resúm de la xerrada:
Emergència climàtica i militarisme
EcoConcern, 20 març 2024
El poder econòmic del món ric vol assegurar-se els recursos naturals cada cop més escassos. La
seva explotació agreuja la crisi mediambiental. L’espoli, l’empobriment i el desplaçament
poblacional forçós causats per l’explotació dels països rics en els territoris on hi ha els recursos
naturals, pot generar l’oposició dels habitants d’aquests territoris. Això pot provocar conflictes
armats. L’explotació de recursos ha generat, com a mínim, el 40% dels conflictes armats del
món dels darrers 60 anys. Hi ha un ampli consens entre els dirigents polítics occidentals de la
necessitat creixent de “seguretat”. Per això es blinden territorialment amb murs fronterers
altament militaritzats.
Les guerres, a més de causar morts, destrucció i misèria, perjudiquen els hàbitats i la
biodiversitat, amb efectes que perduren en el temps.
S’estima que, el 2022, la petjada de carboni militar mundial va ser aproximadament el 5,5% de
les emissions globals.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) proposa una reducció del
55% de les emissions de GEH, d’aquí al 2030, per tal d’evitar un augment de la temperatura
per sobre d’1,5 °C. Cap dels membres de l’OTAN no s’ha compromès a reduir aquest 55% en
l’àmbit militar. L’objectiu del 2% de l’OTAN dificultarà la reducció proposada pel IPCC.
Cal equiparar el sector militar (forces armades i indústria armamentista) al sector civil en
l’obligació tant d’informar sobre les emissions GEH com de comprometre’s a reduir-les. Res no
justifica aquest tracte de privilegi que rep el sector militar. Per molt que hi hagués una forta
reducció de les emissions GEH en tots els altres àmbits, sempre s’arrossegaria la contribució de
l’àmbit militar. Més que més quan no hi ha cap dubte que el poder (polític i econòmic) està
promovent un increment en la militarització mundial.
