10/4/2018
- 19:30h Xerrada-col·loqui
sobre“Intel·ligencia
artificial i canvi social”amb
Salvador Pueyo (investigador
transdisciplinar a la Universitat de Barcelona i membre del grup
“Recerca i Decreixement”
i la col·laboració de l'ateneu del Barcelonés.
Amb
el desenvolupament i proliferació d'intel·ligències artificials
cada cop més sofisticades, la mà invisible del mercat podria passar
d'afavorir una minoria a perjudicar tothom, un pronòstic clau per
assolir el consens per sortir del capitalisme .
Avui dia poca gent creu que sortir del capitalisme sigui una solució
pragmàtica als nostres mals. Les elits econòmiques són massa
poderoses, i a més argumenten ...
Entrada gratuïta socis Ecoconcern Innovació Social o de l'associació
RAI (4€ l'any).El carnet es pot adquirir in situ durant l'acte i
permet l'accés a totes les activitats de RAI i d'EcoConcern durant un
curs escolar
Dimarts 23 de gener, 19:30h.[SUSPESA] Malauradament el nostre ponent no ens acompanyarà demà per malaltia, traslladem la xerrada al semestre següent més informació sobre la nova data en el nostre email: ecoconcern@pangea.org En el seu lloc Farem una sessió de feina oberta i col·lectiva dinamitzada "FEM ECOCONCERN" Vine a donar un cop de mà o proposar activitats o projectes!!! T'esperem!! TOTA L'INFORMACIÓ: http://elracodeldebat.blogspot.com.es/2017/10/fem-ecoconcern-entre-tots-i-totes.html - Xerrada-col·loquisobre “Oriente Medio y Guerra Imperialista”, amb Àlex de la Fuente (Membre del Comité Antiimperialista. Llicenciat en Història, especialista en Contemporània i Història del món Àrab). De les primaveres àrabs a l’Estat Islàmic: analitzant els canvis geopolítics i geoeconòmics que afecten l’Orient Mitjà.És considera absolutament necessari explicar i difondre els veritables motius de l’agressió imperialista contra Síria i altres pobles del món àrab. Aquests motius, disfressats de guerres civils i terrorisme islamista i/o fanàtic, amaguen pretensions geopolítiques que en última instància es revelen econòmiques. Tota guerra té motivació econòmica. És imprescindible conèixer la geopolítica de la regió i els seus antecedents històrics per entendre el perquè d’aquestes guerres i que podem fer per evitar que es produeixin.
mapa de reparto de la región -hoy en llamas- en 1920 entre las potencias imperialistas franco-británicas. Toda una declaración de inteciones.
(Castellano)
Consideramos absolutamente necesario explicar y difundir los verdaderos motivos de la agresión imperialista contra Siria y otros pueblos del Mundo Árabe. Estos motivos, disfrazados de guerras civiles y terrorismo islamista y/o fanático, esconden pretensiones geopolíticas que en última instancia se revelan económicas. Toda guerra tiene motivación económica. Es imprescindible conocer la geopolítica de la región y sus antecedentes históricos para entender el por qué de estas guerras y qué podemos hacer para evitar que se produzcan.
Dimarts 12/12/17 a les 19,30h en C/Carders 12, ppal.[RAI] Xerrada col·loqui: "La Moneda telemàtica, i les monedes locals. Una oportunitat per un nou país" a càrrec de Jordi Griera (coordinador de PaisConscient.cat, president d'ineval.org i membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina.org). El panorama de les monedes socials i complementàries s'ha multiplicat des de la darrera xerrada amb en jordi Griera a Ecoconcern. Aquesta vegada ens explicarà l'evolució del diner, les possibilitats per a una república i alguns dels projectes actualment en marxa que són més significatius. Actualment Jordi Griera es coordinador de PaisConscient.cat i president d'ineval.org
Dimarts 30 de maig a les 19:30 hores. Xerrada-col·loqui sobre "Els processos de privatització / remunicipalització i el Dret Humà a l'Aigua en Barcelona", amb Miriam Planas membre d' Aigua es vida- Enginyeria Sense Fronteres www.esf-cat.org Mentre al món el 90% de les connexions domiciliàries d'aigua les gestiona el sector públic, a Catalunya aquest percentatge s'inverteix. Els impactes negatius de la gestió privada de l'aigua sobre la societat, l'economia i el medi fa anys que estan contrastats des de múltiples esferes (acadèmica, social, institucional); tot i així, hem viscut una onada de privatitzacions en el camp de l'aigua que aprofundeix en un model que aporta més problemes que no en soluciona. Qui potencia, llavors, la privatització de l'aigua? a quins interessos respon? Quines alternatives i experiències reals trobem, tant a casa nostra com a fora? Ara, amb la sentència del TSJC s'obra la porta a la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Barcelona. Quins reptes tenim per endevant?
La Plataforma “Aigua és vida” ha presentat una querella (A nivell municipal) contra els responsables de la creació de la Societat d’Economia Mixta entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Societat General d’Aigües de Barcelona(AGBAR),l’any 2012, en considerar que essent plenament conscients de la situació irregular en què es trobava el servei d’aigua van actuar, presumptament, en perjudici de la ciutadania i de l’ interès general.L’aigua és un bé públic molt preuat i estem vivint uns temps en què el debat sobre la privatització o la recuperació del servei per les administracions públiques és més present que mai.
Aquest dimarts 23/5/17 a les 19:30 hs. Xerrada-col·loqui: "El municipalisme comunalista: procés cap a una alternativa al capitalisme"Amb Mireia Claverol (Membre del seminari d'economía crítica TAIFA).
El nostre punt de partida és que el capitalisme és un sistema fracassat per la seva incapacitat de garantir una societat justa i igualitària, en la qual tothom tingui les seves necessitats cobertes de manera sostenible en el temps. Cal pensar i construir alternatives. I per tant el primer serà establir els criteris que definiran el què és i el que no és realment alternatiu.
El municipi té una potencialitat innegable (per la proximitat, pel subministrament de béns i serveis, per les relacions de veïnatge,...) de cara a la creació d’espais d’autonomia on es forma el subjecte actiu transformador que serà qui anirà construint l’alternativa. Actualment es parla molt del municipalisme, però no totes les propostes van en la línia de la transformació social. Per nosaltres el municipalisme no és un fi en si mateix sinó un procés, que ens pot encaminar cap a una societat alternativa. Així els models: capitalista, socialista i llibertari/anarquista, tenen dominis diferents segons siguin del sector privat (mercat amb privatització dels bens públics) o del sector públic (Ajuntament amb recuperació de la propietat i de la gestió pública dels recursos i dels bens i serveis). El municipalisme es troba amb problemes molt importants, per tant cal intentar ajudar en la remunicipalització a través de salvar les grans limitacions per introduir canvis com: eficàcia vs democràcia, institució vs moviment, gestió tècnica vs conflicte polític, gestos simbòlics vs canvis reals, verticalitat vs horitzontalitat. Cal transferir el poder institucional al poder popular. Fases de transició cap a la societat comunal: Models de participació ciutadana per fer coses en els barris; donar prioritat a l’ocupació local; modificar l’actitud fent contractes com deu mana; potenciar àmbits d’autonomia per organitzar-se; fer de la comunitat el punt d’arribada amb recursos utilitzables.Més informació
Dimarts 23 de Maig a les 19:30h EcoConcern - c/Carders, 12 Ppal (Barcelona) Jaume I
Associació ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL Carrer Carders, 12 pral.[RAI] 08003 BARCELONA Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org Facebook: EcoConcern-Innovació-Social Twitter: @EcoConcern_BCN Blog: http://elracodeldebat.blogspot.com Entrada gratuïta socis Ecoconcern Innovació Social o de l'associació RAI (4€ tot el curs escolar).El carnet es pot adquirir in situ durant l'acte i permet l'accés a totes les activitats de RAI i d'EcoConcern durant un curs ecolar
Dimarts 1 d’abril a les 19:30 hores Presentació del llibre Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, a càrrec de Carles Riba Romeva (President de CMES i professor de la UPC). Aquest text és el resultat d’un meu interès creixent pel tema de l’energia i del medi ambient. He rebut l’estímul de moltes persones en molts àmbits, per exemple en el de la col·laboració universitat/empresa a través del Centre de Disseny d’Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC). D’una banda, plantejo la reflexió per al conjunt del món, establint interrelacions entre diferents aspectes i prenent períodes de temps suficientment significatius. I, d’altra, baso la meva anàlisi en avaluacions numèriques dels diferents paràmetres i tendències, i dono prioritat a les mesures físiques per damunt de les monetàries. Us esperem!
-- ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA Telèfon: 93 319 03 51 Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org Web: http://www.pangea.org/ecoconcern Blog: http://elracodeldebat.blogspot.com TWIT: http://www.twitter.com/EcoConcern_BCN
Dimarts 19 de febrer a les 19:30 hores, xerrada-col·loqui:
"Què fem amb el deute i de quin deute parlem", amb Gemma Tarafa, de l’Observatori del Deute.
L’Estat Espanyol pateix una greu crisi de deute. Com s'ha generat aquest deute?. Qui són els responsables d'aquest endeutament? Qui ha de pagar aquest deute? La política que exigeix la Unió Europea és la reducció dràstica del dèficit públic, però aquesta opció a més de generar desprotecció social, continua fent créixer el deute. És cert que hem viscut per sobre les nostres possibilitats? Les retallades són l’única
solució? Com s’ha arribat a aquesta situació?
GEMMA TARAFA i ORPINELL
Doctora en Biologia Mol·lecular per la UB i post-doctorada per la Universitat de Yale. En l’actualitat és investigadora de Salut Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on forma part del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut (GREDS-EMCONET). Professora i col·laboradora de l’assignatura d’Ecologia Política del Màster de Sostenibilitat de la UPC. Ha estat investigadora a l’Institut Català d’Oncologia. És també investigadora de l’ODG-Observatori del Deute en la Globalització – Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, UPC des de la seva creació a l’any 2000.
Més informació: http://www.odg.cat/idioma.php/ / http://www.upf.edu/greds-emconet/
_________________________________________
ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA
Telèfon: 93 319 03 51 Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Twitter: http://twitter.com/EcoConcern_BCN
Blog d’Ecoconcern: http://elracodeldebat.blogspot.com
Dimarts 18 de setembre 19:30hs a la seu social d'Ecoconcern. - Inauguració Curs + Sopar inauguració curs. Xerrada-col·loqui "Iaioflautes,en front a la crisi", amb Felip Aranguren i Antonia Jover (membres del col·lectiu Iaioflautes).
Ja es pot escoltar online un fragment de
la xerrada d’inauguració del curs a Càrrec de Felipe Aranguren (sociòleg
i escriptor), encarregat de premsa del "Col·lectiu Iaioflautes ”. Recordeu que
els socis tenen a la seva disposició els nostres arxius de publicacions i gravacions
de xerrades.
Esperem que us agradi i us esperem el proper dimarts a les 19’30 h.
- S'obren les inscripcions pel taller de "Hort ecològic de balconada", tots els dimecres a la tarda del mes d'octubre, a la nostra seu social. Podeu consultar el programa en linía en educahorts.wordpress.com .
Presentació de la revista Cercant alternatives a la crisi econòmica, amb Miren Etxezarreta (membre del grup d'economia crítica TAIFA).
La cerca d alternatives al capitalisme té una llarga trajectòria. En aquesta presentació s exploraran tant experiències històriques com propostes més recents d intents de construcció de societats alternatives, amb la finalitat de poder identificar camins cap a una nova societat.
Dimarts 13 de març a les 19,30 hores al local social d'EcoConcern:
Cinefòrum amb la projecció del documental "Deutocràcia - Poder del Deute", realitzat per Katerina Kitidi i Ari Hatzistefanou (periodistes grecs).
Busca les causes de la crisi i del deute de Grècia i proposa solucions que el Govern i els mitjans de comunicació dominants amaguen.
_____________________________________________ Resúmen en castellano de kaos en la red:
Debtocracy (debtocracia) o como someter a los pueblos ¿Están los ciudadanos moralmente obligados a pagar las deudas contraídas por sus gobernantes corruptos? Esta es la pregunta a la que hace frente este documental, que llama a la rebelión civil.
El documental gira en torno a un concepto fundamental: “Deuda ilegítima”. Y no es un concepto nuevo, en modo alguno. Se ha usado antes, y se ha aplicado. Como muestra la película, fueron los Estados Unidos de América quienes inventaron la idea, y se sirvieron de ella para obligar al Estado español a conmutar la deuda que Cuba sostenía desde tiempos inmemoriales con la “madre patria”. ¿A cuento de qué tenían los cubanos que pagar una deuda contraída por gobernantes que ellos no solo no eligieron, sino que les fueron impuestos precisamente por sus acreedores? Lógica aplastante.
Iraq
Pero en el Siglo XXI también tenemos otro ejemplo. El mismo protagonista, USA, pretendía que a Iraq se le condonara la deuda tras derrocar al dictador Hussein, por considerar que el pueblo iraquí no tenía por qué afrontar una deuda moralmente ilegítima contraída por un deleznable líder. Al final no sucedió así de forma literal, tal vez porque se percataron de que aquello podía sentar un precedente incómodo, pero en la práctica eso fue lo que vino a suceder. Deuda ilegítima, el pueblo no paga.
Ecuador
Sin embargo, el ejemplo más espectacular de todos, y más próximo a la realidad griega o española, nos lo brinda Ecuador. La tesis de fondo es la misma. Ecuador era un país que dedicaba el 50% de su PIB (Producto Interior Bruto) a pagar las letras de créditos contraídos tiempo atrás. Una situación insostenible. El planteamiento de Rafael Correa cuando llegó al poder fue el siguiente: ¿Cómo llegó Ecuador a contraer esa deuda? Ecuador era y sigue siendo un país exportador de petróleo, con muchos recursos como para no haber llegado a esa situación, ¿cómo pudo ocurrir? Las conclusiones a las que se llegaron fueron obvias: los anteriores gobiernos de Ecuador se habían dejado corromper por aquellos que ahora expoliaban el país a costa de un crédito que los ecuatorianos no podían pagar.
Auditoría a la deuda
No obstante, esto había que demostrarlo, ¿y cómo se puede demostrar? Mediante una auditoría, simple y llanamente. Una auditoría que desglose cada contrato, cada acuerdo, cada crédito solicitado… si dicha auditoría demuestra que tras aquellos contratos existe fraude manifiesto, la deuda podrá ser considerada a todos los efectos ilegítima, y los ecuatorianos no estarán moralmente obligados a seguir pagándola. Al nuevo gobierno de Correa no le fue fácil llevar a cabo dicha auditoría. A pesar de ostentar la presidencia, los órganos y administraciones estaban celosamente guardados por personas con intereses muy definidos. Sin embargo, al final lo consiguieron.
No obstante, ni siquiera necesitaron dejar de pagar unilateralmente. Cuando Correa anunció que Ecuador consideraba aquella deuda ilegítima, y que por tanto tenían intención de dejar de pagarla, los bonos bajaron su precio estrepitosamente. Todos los accionistas que habían comprado deuda ecuatoriana la vendieron a precio de saldo. ¿Y quién la compró? Ecuador. De esa sencilla forma, oculta por los medios de comunicación, Ecuador se libró de la mayor parte de su deuda.
La solución griega
Y eso es lo que está intentando Grecia también. Muchos en el país heleno abogan por que se lleve a cabo una auditoría similar a la ecuatoriana, para demostrar que se trata de una deuda contraída por gobernantes corruptos y corrompidos precisamente por aquellos a quienes se les debe el dinero. Mientras el Fondo Monetario Internacional y el Banco Central Europea pretenden que los griegos puedan seguir pagando la deuda a toda costa, con rescates que en realidad no hacen otra cosa que incrementar todavía más la insostenible deuda, nos encontramos con que dicha deuda ha sido contraída mediante fórmulas esencialmente corruptas, y el propio FMI y el BCE están detrás de todo el asunto, auspiciando y salvaguardando los intereses de los acreedores.
Precisamente tras el famoso Pacto del Euro se encuentran las tesis del FMI y del BCE… seguir pagando la deuda a toda costa. Con rescates que la incrementan todavía más, y que encima han de estar precedidas por recortes sociales sin precedentes. Más horas de trabajo, contratos más precarios, reducción de las pensiones, retraso en la edad de jubilación, servicios públicos vendidos a los mismos acreedores a quienes se les da en bandeja mano de obra barata con muchos menos derechos de los que antes se tenía… la impostura está servida, y los grandes medios de comunicación, que pertenecen a los mismos imperios económicos a los que los Estados deben la mayor parte de ese dinero, no van a plantear siquiera la existencia de otra posibilidad que no sea seguir pagando y seguir aumentando la deuda. Aunque se trate de deudas contraídas ilegítimamente por gobiernos corruptos y aunque suponga hipotecar naciones enteras de por vida.
DOCUMENTAL COMPLETO: DEBTOCRACY (SUBTÍTULOS EN ESPAÑOL)
Reportatge documental de Aula Mèdia
"Projecte Mòbil -el viatge-"2018 de 
Si t’interessa adquirir el DVD Projecte Mòbil (el viatge) pots visitar la
