Contradiccions en l'ús de la llengua catalana. Proposta d'un model superador, amb Jordi Miravet (Economista)

Dimarts 31 de maig a les 19:30 hores a la seu social d'Ecoconcern

Xerrada-cololoqui: Contradiccions en l'ús de la llengua catalana. Proposta d'un model superador, amb Jordi Miravet (Economista).

Quan s'esdevé que la comunicació en català no transcorre a Catalunya de forma natural i espontània, observem que, com a conseqüència, la conducta que tenim respecte a aquesta llengua en resulta afectada i això mediatitza la mateixa comunicació i fa més gran el desajustament inicial. Així doncs, hi ha un procés descrit per la cibernètica d'acció-reacció i de retroacció involucrat, que marxa en sentit contrari i de manera creixent a la situació considerada com ideal i que hom anomena de normalitat lingüista.

Sovint en aquesta introducció s'ha fet referència a la normalització lingüística. No voldria acabar sense concretar què entenem com a tal. De totes les maneres que podríem expressar-ho, volem recórrer a la que ho fa en termes quantificables. Estarem en una situació de normalitat quan l'X % de les comunicacions s'expressin en català, i on X serà la xifra a determinar d'acord amb el que resulti als països que hom considera normalitzats lingüísticament, amb l'acceptació d'un marge de divergència. Cal tenir present en analitzar X que aquesta mai no serà 100, ni és convenient que ho sigui, ja que qualsevol societat actual, te necessitat d'interrelació amb l'exterior i en aquest sentit, l'anàlisi del factor 100-X ens pot aportar un element significatiu més del concepte de normalitat lingüística global.

A continuació veiem cinc idees força que serveixen per a fer un model d'anàlisi:
1) SI NO EL SENT, MAI NO EL PARLARÀ

2) SI NO EL PARLES, MAI NO EL SENTIRÀ

3) JO LI PARLARÈ

4) SI TU LI PARLES, ELL EL PARLARÀ

5) SI ELL NO EL PARLA, TU NO EL PARLARÀS