Dimarts 28 de juny, a les 19:30 h., al local social d'Ecoconcern, xerrada del Seminari Taifa sobre l'actualitat econòmica.
"La crisi del deute i l'excusa de les retallades", a càrrec d'Ivan Gordillo (membre del seminari Taifa)
El gran problema amb el que es troba actualment l'economia arreu d'Europa i especialment als països de la perifèria com Grècia o Espanya és el gran volum de deute que arrosseguen. Sota aquest pretext es volen imposar una sèrie de mesures que retallaran els serveis públics i socials. Del que no se'n parla obertament és que a l'Estat espanyol el major problema recau sobre el deute privat, especialment del sector financer amb la banca internacional, i de la dificultat de retornar-lo. El rescat de l'economia espanyola cada vegada és menys remot però no ens diuen a qui beneficiaria aquest. El dèficit fiscal creixent és un problema de magnitud però les vies per abordar-lo poden diferir molt de la reducció de despeses imprescindibles per la societat com són l'educació i la sanitat tal i com es vol portar a terme a Catalunya, rebutjant qualsevol alternativa d'augment de la pressió fiscal al capital.
Davant dels durs atacs a les condicions de vida i drets socials que la població i les classes treballadores estan experimentant en aquests darrers temps, i convençuts que és important que les persones interessades tinguin la possibilitat de debatre sobre la natura d'aquests atacs, les seves causes i les seves conseqüències, el seminari Taifa es proposa portar a terme una xerrada de debat que pugui facilitar l'aprofundiment en la comprensió d'aquestes dinàmiques. L'anàlisi i el comentari serà des del punt de vista de les classes populars.
Es proposa que el ponent faci una exposició prèvia d'uns 45-50 minuts i es dediquin al debat uns altres 30 o 45 minuts.
--
ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA
Telèfon: 93 319 03 51
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Blog: http://elracodeldebat.blogspot.com/
TWIT: http://www.twitter.com/EcoConcern_BCN
Comentaris a la xerrada del Seminari Taifa sobre l'actualitat econòmica
ResponElimina"La crisi del deute i l'excusa de les retallades", a càrrec d'Ivan Gordillo, membre del seminari Taifa (28-06-2011).
La senyora del 4t 2a i l’energia nuclear
Per als que no hi vareu ser:
Un assistent planteja que la senyora del 4t 2a compra un segon pis amb la perspectiva d’una bona inversió. Això la fa ser una de les responsables de la crisi.
Un altre assistent no hi està d’acord ja que ho feia per tenir uns estalvis segurs ja que no podia confiar amb la cobertura de l’Estat.
Ho raonaré amb arguments econòmics. La senyora 4t2a ha adquirit el nou pis amb els seus estalvis, o amb una hipoteca? Havia considerat els riscos que assumia? Si ara perdés el pis, mereixeria que els que no hagin fet aquesta aposta li compensin les pèrdues?
Ara hi ha uns 1,5 milions de pisos sense vendre. Si moltes més persones haguessin fet el mateix que la senyora 4t2a, quants n'hi hauria? Quina bombolla extra s'hauria produït?
La senyora 4t2a, no hauria pogut posar els seus estalvis en inversions ètiques segures, o és que volia i esperava obtenir majors beneficis amb el seu nou pis?
És sorprenent que els instruments de capitalisme popular del Reagan (facilitar l’accés a la propietat de l’habitatge als desfavorits econòmicament) i de la Tatcher estiguin tan defensats per les esquerres.
L’energia nuclear
La mateixa persona que va plantejar la defensa de la senyora 4t2a va afirmar que no tenia cap escrúpol consumint electricitat d’origen nuclear.
Ara també, utilitzaré arguments econòmics només. L’energia nuclear va tenir la seva bombolla a Espanya i a altres països com els EUA. El govern va rescatar a les empreses elèctriques que havien fet massa inversions o mal fetes. Amb la moratòria nuclear hem estat pagant les imprudents inversions de les companyies elèctriques en centrals nuclears.
Durant molts anys el kWh elèctric peninsular (no només el d’origen nuclear) ha tingut un recàrrec especial per tal de trobar una solució als residus nuclears, solució que encara no s'ha trobat. Els residus constitueixen una hipoteca que es deixa a les futures generacions.
Les centrals nuclears de Catalunya van ocasionar la desaparició de les empreses elèctriques catalanes. La FECSA va fer fallida a causa de la seva inversió nuclear. El president de la Generalitat va acudir al seu rescat fent-la entrar en el capital de Port Aventura, instal•lació que el mateix President havia aconseguit desencallar. Les elèctriques catalanes després van ser absorbides per l’estatal Endesa per acabar en l’estatal Enel, havent passat per mans privades (amb la privatització d’Endesa).
La capacitat de generació electronuclear a Espanya està molt concentrada en unes poques empreses: la italiana Endesa-Enel (46,9%), Iberdrola (43,1%), Gas Natural-Unión Fenosa (7,6%), HEC (2,1), Nucleonor (0,3%).
Les centrals nuclears "infecten" grans riscos a les poblacions (Txernòbil, Fukushima...). La responsabilitat civil d’una central nuclear s'ha limitat per llei des de l’inici de la generació elèctrica nuclear. En el cas de Txernòbil, diversos països d’Europa van quedar molt afectats per la radiació sense rebre cap compensació econòmica de la URSS, i al damunt han ajudat a finançar les operacions de descontaminació i protecció a Txernòbil.
A tot això cal afegir-hi els dèficits de la balança comercial per la importació dels equips de les centrals (incloent –hi els interessos dels prèstecs) , del combustible importat i dels residus de Vandellòs I que paguem a França.
Els temes de salut pública, de contaminació, d’ocupació per unitat d’energia generada, de contribució a l’armament nuclear i altres, tot i ser molt importants no els he considerat per limitar-me al tema "econòmic" de la xerrada.